Carta del bisbe de Sant Feliu en la visita de Don Bosco

 
 
Testimoni de segona conversió: St. Joan Bosco

Ens hem deixat il·luminar per cristians que vivien una veritable conversió, encara que dins d’una fe, que fins llavors era formal i sense força transformadora. Però tenim l’oportunitat de rebre el testimoniatge del que podem anomenar «segona conversió» o, en termes industrials, «re-conversió» d’una fe, que des dels seus inicis va ser viva i sincera.

La família salesiana i els seus amics viuran aquests propers dies, en les comunitats properes a Barcelona, una particular reafirmació de la seva fe, en versió del propi carisma. El motiu serà la presència de l’urna contenint les relíquies de sant Joan Bosco. Des de l’any 2009, quan es complien 150 anys de la fundació de la Congregació, aquest testimoniatge de la seva presència «pelegrina» pels «llocs salesians» de tot el món. El seu camí culminarà l’any 2015, quan es compleixin 200 anys del naixement del fundador.

Sant Joan Bosco des de la seva infància és un veritable cristià amarat de pobresa i sofriment. Tanmateix la seva fe, potser per influència de la seva mare Margarita Occhiena, sembla un motor d’humanitat, de lluita i esperança. És la fe veritable que desperta somnis i alimenta els millors sentiments i desitjos. La fe que el porta al seminari i al sacerdoci.

Però dins d’aquest camí pot haver-hi moments especials de retrobament amb Jesucrist, visions més clares de la seva llum, que condueixin a reorientacions de la vida. Així Jesucrist li va sortir al seu encontre en el rostre dels joves Bartomeu Garelli i Miquel Rúa, en els de nombrosos joves obrers, víctimes de l’explotació de la revolució industrial, en els consells del seu director espiritual P. Josep Cafasso, en l’espiritualitat de sant Francesc de Sales, en els obstacles al seu projecte educatiu i en les mans que el van ajudar, en el suport del Papa Pius IX i també en els treballs de pastisseria, sastreria, ferreteria, sabateria, fusteria, en la pedagogia preventiva i en l’estil de l’oratori… La fe aquí consisteix a descobrir aquesta presència de Crist cridant-lo com una realitat absoluta, amb el pes de la seva Paraula i la urgència del seu amor, i respondre jugant-s’ho tot per Ell. Això és essencialment el que anomenem «la vocació especial».

La vida de Don Bosco, des d’aquell primer oratori de Valdocco, no va ser sinó un desenvolupament d’aquesta experiència original. Cada decisió, cada contradicció, cada projecte, cada alegria, cada gest, cada ajuda als joves, era resposta al Crist que el buscava i el cridava a la missió concreta. Semblava que la fe en Crist el feia creure en els joves i en el treball que feia per i amb ells. Per això no hi havia en ell cap problema de dualitats ni separacions: la catequesi, la celebració de l’Eucaristia, el sagrament de la reconciliació, l’oració amb els joves, es feia amb la mateixa naturalitat, el mateix amor i la mateixa alegria que les excursions, les classes, les sessions de teatre, els jocs, la música…

—La fe i la conversió és un continu de recerca, troballa i resposta.
—A més claredat, més fe i conversió, per tant, més amor.
—Per això la fe i la conversió serveixen i salven la humanitat.

Diuen que va comentar Don Bosco un dia als joves que l'envoltaven: «Us dec la meva vida. Però estigueu-ne segurs, d’ara endavant l’esmerçaré tota per vosaltres». Ho havia après de Jesucrist.

† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat